Antoni Gaudí va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la selva disciplina.
No podem entendre les seves obres si no es tenen en compte quatre aspectes
fonamentals de la seva vida:
· La seva profunditat religiosa.
· El seu sentiment catalanista.
· La seva passió tant per l’artesania i mètodes constructius populars, així com per les noves tècniques constructives.
· El mecenatge dels més influents burgesos de la ciutat de Barcelona.
A més, cal destacar que Gaudí entenia l’arquitectura com una globalitat i per això no només va dissenyar i construir edificis, sinó també: mobles, portes interiors i exteriors, reixes, panys, etc.
La Pedrera és un edifici singular, construït entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí (1852–1926) i declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1984. Actualment, l’edifici és la seu de la Fundació Catalunya. La Pedrera allotja un important centre cultural de referència a la ciutat de Barcelona pel conjunt d’activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d’ús públic que inclou.
Aquesta obra arquitectònica va ser un encàrrec de Roser Segimon Milà. Per a la seva construcció, Gaudí va tenir en compte tant la dimensió tècnica com estètica de l’edifici i va supervisar fins l’útlim detall (forma, colors, textures, funcionalitat interior…).
L’aplicació amb la qual em centraré avui, és la visita virtual de la Pedrera. Ja que crec que pot ser molt beneficiosa per l’aprenentatge d’aquesta dins l’aula amb els alumnes. Aquesta visita permet visitar algunes de les estànces de l’edifici com la terrassa, la vivenda, les golfes i el pati de Gràcia,a través de fotos panoràmiques 360º.
Dins les aules, aquesta aplicació es podria treballar bàsicament de tres maneres, La primera seria treballar-la de manera prèvia a una visita real perquè els alumnes es facin una idea de qué és visitarà i establir un primer contacteamb l’arquitectura modernista i Gaudí.
La segona, seria treballar dins l’aula ordinària per a presentacióde continguts. La tercera seria utilitzar-la en una sessió posteior a la visita. Per fer una sintesi d’idees, comentar el que han après, etc.
Si analitzem l’aplicació des del model SAMR la podíem classificar dins la transformació, concretament a la redefinició. Atès que aquesta aplicació permet la creació de noves tasques que prèviament eren inconcebibles.
Si l’analitzem des de la Taxonomia de Bloom + TAC, aquells objectius que més s’identifiquen amb aquesta serien: comprendre, recordar i aplicar.
Per a què podeu veure i saber-ne més, aquí us deixo el link de l’aplicació :
i l’enllaç de la pàgina web oficial del museu de la Pedrera:
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada