Art i tecnologia

Segons l’article “Artes y tecnologias en la escuela” de Lucía G. Pimentel i Andrea Giráldez,

Amb la introducció de les TIC a l’escola els docents tenen un ampli ventall de possibilitats alhora de treballar amb els alumnes. 

Si analitzem bé, anys enrere la tecnologia ja hi era present en l’art. Per exemple, amb la pintura a l’oli, que fou possible perquè en aquella època existien els materials necessaris per a què es dues a terme (pinzell, tela, etc.). Però amb les noves tecnologies com és el cas dels ordinadors, càmeres digitals, tauletes, internet… requereixen una atenció especial, ja que tots aquests, són diferents dispositius per poder pensar, veure i treballar l’art. 

La incorporació d’aquests dispositius ha fet una mena de divisió entre les persones, fent que hi hagi persones que han nascut amb aquestes tecnologies a prop (nadius digitals) i d’altres que no, i, per tant han hagut d’aprendre el seu ús més endavant (immigrants digitals). Aquesta divisió, també es veu reflectida a l’escola, on hi ha mestres que no es senten còmodes amb la seva utilització com a eina d’aprenentatge i com a conseqüència prefereixen els recursos analògics o tradicionals.  

Cal tenir present, que la utilització d’uns no requereix estrictament el no ús dels altres. Hi ha moltes vegades que és fins i tot beneficiós els complement dels dos. És aquí on el mestre ha de saber seleccionar i treballar allò que pot ser més beneficios per l’alumnat. Aquest és el cas per exemple, d’un treball on els alumnes poden perfectament dibuixar, pintar, retallar i enganxar (de manera tradicional) i a més, aquella información previa que han hagut de buscar per fer el treball la poden buscar a internet amb un dispositiu electrònic, a més gravar-se i fer fotos de tot el procès, etc. (utilitzant les TIC).